Vaig
que dar per dinar amb en Diego.
En
Diego és un d’aquests amics amb els que de tan en tan quedo per xerrar i
recordar vells temps de quant ambdós compartíem hores i inquietuds en la
redacció d’una revista.
El
temps ha anat passant i cadascú anat fent camins diferents, però això no ha
impedit que un cop cada mes ens veiem per fer el que diem un dineret.
En
Diego es va presentar al restaurant, on havíem quedat, amb una bossa de paper amb
la marca de una botiga estampada.
Després
de les abraçades de rigor vam seure i, pràcticament, sense temps de dir-nos res
més, va posar la mà dins la bossa, va treure un jersei i me’l va plantificar
davant la cara
-
Què et sembla?
-
Mmmmm! Doncs, no és el meu estil de roba,
però no està malament...
-
Què no està malament?... Hortera... aquests
jersei és d’un hortera que tomba d’esquena...
-
Home...
-
Ni home, ni dona, tu creus que jo em puc
posar això?
-
No ho sé, Diego, si a tu t’agrada...
-
És que no m’agrada. Me l’ha regalat la meva
germana per el meu aniversari. Ja em diràs...
-
No, jo no et diré res. Bé sí, que si no
t’agrada vagis a la botiga i el canviïs per una altra cosa.
-
Sí, home, perquè s’emprenyi amb mi
-
I què penses fer?
-
Doncs, els cops que quedi amb ella,
posar-me’l, perquè vegi que l’utilitzo. Vés que puc fer
Collonut!...
visca la sinceritat!
2 comentaris:
Hi ha gent que per pura por als conflictes, fins i tot als possibles, prefereixen amagar-se i mentir que tirar pel dret i ser sincers. A la llarga, aquesta solució acaba portant molts més mals de cap, però a ells els funciona, no s'hi pot fer més.
Ja teniu raó, ja, benvolgut XeXu, la conclusió és que el meu amic per por al conflicte, de tant en tant haurà d'anar disfressat amb un jersei que li senta com una patada allà on vostè ja s'imagina...
Publica un comentari a l'entrada