Piquets informatius?

Des de petit que m’han empipat molt els totalitarismes, serà perquè vaig viure en el règim dictatorial de Franco i perquè vaig tenir la sort de poder conviure durant anys amb el meu avi Joan, un lluitador lliurepensador republicà, al que la seva filla (la meva mare), quan ens veia ambdós asseguts al esglaó de l’escala i que ell m’explicava coses, el reprenia dient-li:  

 

-     Pare, no li inflis el cap de cabòries al nen.

El meu avi aixecava el cap i responia:

-     Segur, que a la vida li farà més servei  això que li explico, que el que li ensenyen al col·le.

Llavors em passava la mà per el cap i picant-me l’ull, em deia:

 

-     Oi que sí, xavalet?

Tot això treu cap, perquè crec que la vaga és un dret que va costar molta lluita i molta sang d’aconseguir i, per això, cada persona l’ha de poder exercir amb plena llibertat, sense coaccions, és a dir, qui vulgui fer vaga, perquè està convençut que aquesta és la manera en que es pot aconseguir que les coses no vagin a pitjor, que la faci. Ara, qui no vulgui fer vaga perquè cregui que no canviarà res, perquè va escanyat de diners i no vol que li descomptin ni un cèntim d’euro del sou, o per el motiu que sigui, té el mateix dret que els vaguistes a treballar, sense que vingui una colla de gamarussos, autoanomenats piquets informatius, pertanyents a algun dels anomenats sindicats majoritaris (que per cert, veient com d’un temps en ça van junts a tots els llocs i diuen el mateix com si fossin en Zipi i Zape haurien de pensar en fusionar-se... Ai, calla, que potser si es fusionen  potser perdrien part de les subvencions que reben de l’Estat. Com deia el meu avi, ningú mossega la ma que li dóna de menjar) i els obligui a fer vaga a contracor.  

 

Per això, només desitjo que durant la vaga general tothom pugui fer el que cregui més convenient, sense coaccions. Si això és així, serà quan començaré a creure que aquest és un país democràtic de veritat.