dimecres, de febrer 23

Ja fa trenta anys...

Ves per on, ja fa trenta anys que, alguns, ens vam passar la nit amb el culet així d’apretat i amb l’orella enganxada al transistor. Després de tot el que vam passar, de la de piles que vam gastar, i després del “tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil”, hores d’ara encara no sabem qui era “el elefante blanco”.

Bé, amb el pas dels  anys, he arribat a la conclusió, que em moriré sense conèixer l’entrellat de dos dels misteris que han marcat la meva vida: Qui estava darrera del cop d’estat del 23 F i qui estava darrera de l’atemptat del “Papus”.


3 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo, com que era un xavalin, no recordo res, i me n'alegro. A molts blogs es 'commemora' aquell dia d'ara fa 30 anys, i em pregunto jo, no seria millor oblidar-lo, deixar que passi i no fer-ne un aniversari per recordar?

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut XeXu, celebro que fos un nen de calça curta en aquella època i que no li toqués patir, però crec que les coses no s'han d'oblidar fins que no es sàpiga la veritat. A més qui per la memòria, està condemnat a repetir els mateixos errors.

Oriol López ha dit...

Del passat se'n pot aprendre, oblidar el passat no beneficia a ningú, d'aquí el sentit que té la història.