23 de febrer de 1981
Jo estava a l’estudi de casa treballant en les pàgines que l’endemà havia d’entregar al “Papus”
Riiiiing! Riiiiing! Riiiiing!
- Sí?
- Hola, sóc en Josep, què hem de fer amb això del cop d’estat?
- El cop d’estat?
- Sí, cony, no t’has assabentat que hi hagut un cop d’estat?
- On?... a Xile?
- No, collons, aquí...
- Aquí?
- Sí, que no estàs escoltant la ràdio?
- No, estic escoltant música. Jo sempre treballo amb música...
- Doncs fot la ràdio i truca a l’Ivà, a veure que hem fer i després em truques
Rrrrrrr! Rrrrrrr! Rrrrrrrrr!
- Digui?
- Ivà?
- Sí
- Sóc l’Avi... D’això, que m’acaba de trucar en Josep preguntant-me que què hem de fer amb això del cop d’estat
- Mira, titu, jo tinc la maleta preparada per si es complica la cosa, fotre el camp a França. Ara, si la cosa amaina, ja et trucaré. Adéu
Clinc!
Després d’aquesta conversa, vaig estar hores davant la tele, fins que va sortir el rei vestit de capità general per dir que tot estava sota control
Riiiiing! Riiiiiing! Riiiiiing!
- Sí?
- Avi?
- Sí
- Sóc l’Ivà, demà a les nou, vull el consell de redacció al Papus. Truca al personal.
L’endemà a les nou, amb unes ulleres de no haver dormit en tota la nit, ens vam trobar a la redacció del Papus, l’Ivà, en Ja, en Francesc Arroyo, l’Albert Turró, en Xabier Etxarri i un servidor. Durant una bona estona vam estar escoltant en un transistor com s’anaven desenvolupant els esdeveniments. Un cop es va acabar tot i els guàrdies civils es van rendir, l’Ivà va dir:
- Apa, a treballar, anem a fer un número especial. Truca al muntador que vingui ràpidament, que tenim feina.
Durant tot el dia vam estar treballant amb el número especial del Papus, dedicat al 23-f, que va ser un èxit de vendes.
8 comentaris:
Quina nit, avi...
Aixx quina nit uff de amagar papers .
I jo, inconscient de mi, amb tres anyets, que no m'assabentava de res. Ja veig que veu tenir una jornada força moguda i expectant.
o sigui, que li'n deveu una al Tejero, no?
Hòsties papa.... (perdona que malparli).... hagués pagat milioooons per viure aquella reunió!!!! No tindràs pas un número del papus d'aquest dia guardat???? (ara tocaria fer cara d'il·lusió i de "va, digues que sí, digues que sí, digues que síííí!!!")
Avi, ets història viva; que lo sepas.
el pitjor de tot és que: algú se'n recorda, del fet???
Un amic del meu pare li va fer arribar per missatger un exemplar de El capital, que li havia deixat anys abans... Sí, sí, quines coses.
Me n'alegro molt de llegir-lo, avi.
Publica un comentari a l'entrada