- A veure... vostè va anar a urgències per un episodi de visió doble
- Sí, doctora
- Després del reconeixement i les proves, el neuròleg de guàrdia va sospitar que podria ser esclerosi múltiple, per això el va derivar a mi...
- Shhhhhiiii!
- Ja li vaig dir, que degut a la seva edat, és massa gran per agafar la malaltia (aquí em vaig alegrar de començar a ser iaio) i la petitíssima lesió que es va apreciar en el resultat de l’escàner era probable que no fos esclerosi, però li hauríem de fer més proves per assegurar-nos i descartar-ho del tot. No seria el primer cas que no ho sembla i ho és
PLINK! (soroll dels collonets picant la gola)
- Glub!
- Doncs ja tenim els resultats de les proves... A veure
PITICLINK, PITICLINK! PITICLINK! (Soroll del collonets repicant a la gola, mentre cau una gota de suor, esperant que la doctora acabi de llegir els informes de les proves)
- Mmmmmmm!... Doncs...
- ?
- Està tot bé. Podem descartar definitivament l’esclerosi
PATAXAN! XIN XIN! (soroll de fanfàrria, després d’haver-me tret un pes de sobre)
- I ara que haig de fer?
- Doncs, pot marxar a casa tranquil·lament. El citarem d’aquí uns mesos per fer-li un control i ja està
- I, tot allò de la visió doble etc, per què va ser?
- Un episodi esporàdic del que no sabrem mai la causa
Així doncs, de moment, després de gairebé cinc mesos, ja he acabat la carrera de malalt, una carrera que saps quan la comences però mai saps quan l’acabaràs.
(Tota la carrera de malalt l’he feta en un hospital públic, i us puc assegurar que no tinc cap queixa)
21 comentaris:
Un descans tenir ja aquesta llicenciatura!
Doncs sí senyor, no ho sap vostè prou...
Millor així home !!! Me'n alegro molt que estigui tot be ;)
i jo que me n'alegro... i molt!
Benvolgut Avi... sou un campió!
Molts d'anys!!!
Jo també me n'alegro molt que hagueu acabat la carrera, però em veig obligat a recordar-vos que en aquesta vida, de vegades mai deixem d'estudiar. Però no trieu disciplines massa complicades en el futur, eh?
Tot un goig tornar-vos a tenir per aquí, avi, i llicenciat!
Un petonàs! :P
Avi,
no li vas donar massa al Jack Daniel's aquella nit? ;-)
Celebro que no hagi estat res! Records!
Ai, Papa!
Quins ensurts!!!! TU cuida't! I si necessites un brou calentó o alguna cosa, ja saps on sóc!!!!
Per cert, el tema estripada, com el tindríem? (sí, sí, ens el devem de fa... 2 anys... xDDDDD)
Benvingut, avi. El moment de la fanfàrria en que et diuen que no tens res és impagable. Una abraçada i molts ninots!
Ja ho pot ben dir, benvolgut Farlopa, no sap el pes que m'he tret de sobre
Gràcies, benvolgut Jordi, aquí es veu que vos sou un bona persona
Gràcies, benvolguda Cristina, gràcies... vostè que és infermera sap molt bé el pa que si dona en aquests casos
Benvolguda Elur, més que un campió, el que sóc és un supervivent
Benvolgut Xexu, no dubteu que faré cas del vostre savi consell...
Llicenciat i amb diploma, benvolguda Rita
Ai, benvolgut Veí, ja sap que, malgrat el que sembla, sóc home moderat en els meus vicis i li puc assegurar que no li vaig donar massa al benvolgut Jack, més que res perquè tenia una altre marca de whisqui de la que no faré publicitat ara mateix
Nena, nena, com m'alegra que tornis a tenir un moment de pausa per estar de nou a la blogosfera...
L'estripada que tenim pendent la farem quant a tu et vingui bé, que ens hem de posar al dia de moltes coses, entre elles la teva emancipació...
Benvolguda Laura, si a vostè li sembla impagable, imaginis que em va semblar a mi quan m'ho van dir...Fanfarria, tocada per la filarmonica de Londres
VISCAAAAAAAAAAAAAA!!!! i aqui, la farra quan es fa????
ui, benvolguda Rateta, no sé si el meu cos "serrano" està per gaires farres... Encara que si m'hi haig de posar, m'hi poso...
Publica un comentari a l'entrada