Riiiing!
Riiiing!
Riiiiing!
- Hola, Avi
- Hola, Pere...
- Ja sé perquè em truques, Avi. No has cobrat. Precisament ara acabo de parlar amb el delegat del banc, perquè vaig ingressar uns pagarés per descomptar i el “tiu” cabró, perquè no té un altre nom, amb aquests quartos m’ha cancel·lat la pòlissa de crèdit que tenia...
- Bé, jo...
- ...Es veu que ho poden fer, els malparits. Ho diu la lletra petita del contracte que firmem. És clar, com que està impresa, no te’n pots escapolir.
Aquesta punyetera crisi, acabarà amb tots, perquè ja no és sols la construcció o els cotxes, no, és tot. Tot se’n va a fer punyetes. Jo intento tirar endavant, però els bancs no obren l’aixeta i això que el govern els va afluixar la mosca, però saps on han anat a parar aquests calers? Doncs jo t’ho diré, han servit per tapar els forats que els grans banquers tenien...
- Escolta, Pere...
- ... La situació està tan fotuda, que he començat a trucar als proveïdors i ja els he dit que aniria pagant a mida que anés cobrant els quartos que em deuen. Fins i tot l’Ajuntament em deu pasta. Però és clar, ells també estan arruïnats. Els hi ha baixat les llicencies d’obres i ja m’explicaràs...
- Pereeee!
- Sí, digues. Perdona t’estava atabalant amb els problemes
- Escolta, Pere, a mi em sap molt greu això que t’està passant, però em deus tres factures
- Ho sé, Avi, ho sé. No t’amoïnis, que tinc prevista una entrada de diners i tu seràs dels primers en cobrar.
- I, quan creus que entraran aquests diners?
- Ostia, no ho sé tu, no em pressionis, que les estic passant putes
- Cony, doncs elimina despeses, no facis més la revista de empresa que fas
- Sí, home, i la imatge empresarial, què?. Si deixo de fer la revista la gent es pensarà que anem de baixa. Per cert, per el proper número, havia pensat que em facis..
- Escolta, Pere, és que si no cobro, no et faré res més
- Ah, està molt bé això, mentre has cobrat has anat treballant, a la que deixes de cobrar, ja vols plegar. Total per la misèria que et dec...
- Doncs si és una misèria per tu, paga’m i tan amics
- Punyeta, si no et pago no és perquè no vulgui, és per culpa d’aquesta puta crisi que m’està ofegant...
Meravellós, en temps de Franco, la culpa de tots els problemes era “la pertinaz sequía”, ara la culpa de tots els problemes és la crisi.
Riiiing!
Riiiiing!
- Hola, Avi
- Hola, Pere...
- Ja sé perquè em truques, Avi. No has cobrat. Precisament ara acabo de parlar amb el delegat del banc, perquè vaig ingressar uns pagarés per descomptar i el “tiu” cabró, perquè no té un altre nom, amb aquests quartos m’ha cancel·lat la pòlissa de crèdit que tenia...
- Bé, jo...
- ...Es veu que ho poden fer, els malparits. Ho diu la lletra petita del contracte que firmem. És clar, com que està impresa, no te’n pots escapolir.
Aquesta punyetera crisi, acabarà amb tots, perquè ja no és sols la construcció o els cotxes, no, és tot. Tot se’n va a fer punyetes. Jo intento tirar endavant, però els bancs no obren l’aixeta i això que el govern els va afluixar la mosca, però saps on han anat a parar aquests calers? Doncs jo t’ho diré, han servit per tapar els forats que els grans banquers tenien...
- Escolta, Pere...
- ... La situació està tan fotuda, que he començat a trucar als proveïdors i ja els he dit que aniria pagant a mida que anés cobrant els quartos que em deuen. Fins i tot l’Ajuntament em deu pasta. Però és clar, ells també estan arruïnats. Els hi ha baixat les llicencies d’obres i ja m’explicaràs...
- Pereeee!
- Sí, digues. Perdona t’estava atabalant amb els problemes
- Escolta, Pere, a mi em sap molt greu això que t’està passant, però em deus tres factures
- Ho sé, Avi, ho sé. No t’amoïnis, que tinc prevista una entrada de diners i tu seràs dels primers en cobrar.
- I, quan creus que entraran aquests diners?
- Ostia, no ho sé tu, no em pressionis, que les estic passant putes
- Cony, doncs elimina despeses, no facis més la revista de empresa que fas
- Sí, home, i la imatge empresarial, què?. Si deixo de fer la revista la gent es pensarà que anem de baixa. Per cert, per el proper número, havia pensat que em facis..
- Escolta, Pere, és que si no cobro, no et faré res més
- Ah, està molt bé això, mentre has cobrat has anat treballant, a la que deixes de cobrar, ja vols plegar. Total per la misèria que et dec...
- Doncs si és una misèria per tu, paga’m i tan amics
- Punyeta, si no et pago no és perquè no vulgui, és per culpa d’aquesta puta crisi que m’està ofegant...
Meravellós, en temps de Franco, la culpa de tots els problemes era “la pertinaz sequía”, ara la culpa de tots els problemes és la crisi.
14 comentaris:
La crisi, i que hi ha gent amb molta cara també... I s'estranyen que no vulgueu treballar sense cobrar? Sí que anem bé...
Lamentablement, alguns s'han apuntat al carro de la crisi i ja tenen resposta a tot...
Sort, avi!
La revista d´empresa que no falti. I bons tecs, i bones vacances.....
la crisis quina gran escusa,fins i tot per els ajuntaments,aixi poden pretar mes als seus gruerus i monillos perque recaudin mes encara
Quan et deuen calers sempre són quatre duros o una misèria. No sé com s'ho fan.
Quina barra que tenen...i a sobre et retreu que no vulguis treballar sense cobrar...amb l'excusa de la crisi hi ha molta gent que s'aprofita.Que m'ho diguin a mi!!!
A tu també? ja veig que coincidim amb més coses a part del dibuix del Punt ;-)
Ai, benvolgut Xexu, la crisi és com els porcs, que s'aprofita tot...
Doncs, sí, benvolguda Rita, aviat anirem al metge per un refredat i ens dirà que és per culpa de la crisi
Ai, benvolgut Toy Folloso, la imatge és la imatge. Són pobres per segons què, però rics per segons quines altres coses
Bé, benvolgut Ddriver, crec que els ajuntaments, no els ha calgut gaires crisis per fer que els grueros anessin a preu fet
Mistèris de la naturalesa capitalista, benvolgut Jordi
Exacte. Que li diguin a vostè, benvolgut Sergi, que ha patit la crisi en primera persona. Per cert, espero que se'n vagi sortin...
I a quin dibuixant no li deuen quartos, benvolgut Lluís...
Publica un comentari a l'entrada