Ahir anava en el metro, quan en una estació va pujar una noia que va seure davant meu.Durant una estona em va anar repassant de dalt a baix.
Jo, allà assegut, amb la bossa i el barret sobre la falda, en veure la insistència de la seva mirada vaig pensar:
-“Redéu, segur que portes la bragueta oberta”
Discretament vaig passar el dit índex i em vaig adonar que no. Llavors em va venir un altre pensament a la ment:
-“Cony!, vés que no portis alguna cosa enganxada a la barba”
Em vaig emmirallar en una de les finestres i no vaig observar res d’anormal. Així doncs davant de la mirada inquisidora vaig preguntar:
- Perdona, ens coneixem?
- Tu, ets l’Avi?
- Sí... Per?
- T’he conegut per el barret i la barba.
- Molt bé. Però ens coneixem?
- Jo llegeixo el teu bloc
- Ah...
- I, per cert, fa dies que no l’actualitzes
- Sí... Però, tu qui ets?
- Ui, hem arribat a la meva parada...
I va baixar.
Bé, siguis qui siguis, ja veus que em vas despertar la curiositat i fins i tot m’has fet tornar a escriure... Espero que t’he identifiquis, més que res perquè la situació deixi de ser rara de collons...
29 comentaris:
Ostres, si això em passés a mi em moria, que em reconeguin i no saber qui és... quin mal rotllo, no podria dormir del dubte. Em vindrien mil noms al cap. Esperem que se t'identifiquin, encara que crec que nosaltres no ho arribarem a saber.
jo no he sigut... ja en pots descartar un si voleu fer-ho per eliminació.
jo com el Jordi li ben asseguro que no he estat!
Per cert, era guapa? no em digui que no li va tornar al repassada!
tampoc era jo Avi, trobar-me al metro a mi és pràcticament impossible :P
Jo tampoc he sigut, tot i que si l'hagués vist l'hagués saludat.
A veure si surt la culpable!
Jo tampoc, avi... No us sabria pas reconèixer, la veritat.
I jo tampoc, ahir el metro em quedava molt lluny!
Però, com diu en XeXu, si em passés a mi, jo em moriria del dubte!
Jo tampoc era Avi, ahir no vaig sortir de Vilafranca.
Jo tampoc era, Avi. Si hagués estat jo (a part que m'haurien crescut les metes) m'hauria esperat a que em convidéssiu a un whisky i un puret.
Val...ho confesso. Era jo vestit de veïna del pis de sota. Et mirava amb candeletes i tu sense fer-me ni cas! Demà, a la mateixa estació. ;-)
Doncs ja em sap greu ja, però tampoc era jo, ohhhhhhhh.
Jo si que us haguès reconegut Avi i suposo que també haguès fet uns whiskises amb vos :-P
Petons!!!!!
Ara perquè no ho fossis... i la noia demanés a algú altre si és l'avi! :P
Sí que és estrany, sí, i quines coincidències! ja veieu que la vostra fama va més enllà de la blogosfera, Avi!
per cert, que jo tampoc era!!! massa lluny em queda el metro...
Jo també espero, benvolgut Xexu, que la noia s'identifiqui, em treuria un pes de sobre
Benvolgut Jordi, queda descartat. A més li puc assegurar que la noia no portava barba.
Benvolgut Clint, una repassada?... Coi això no es pregunta. Està clar!...Visual, eh... repassada visual.
Benvolguda Elur, així doncs vostè també queda descartada... Al final per eliminació fins i tot sabré qui és
Ja ho suposo que m'hagués saludat, benvolgut Roi i a més segurament hauriem anat a fer una birreta
Benvolguda Rita, la noia em va dir que em va coneixer per la barba el barret i perquè m'assemblo a una caricatura que tinc penjada
Benvolguda Llum, a mi també em corrou el dubte, però estic veient que al final em quedaré amb les ganes de saber qui és...
Benvolguda Vicky, ja veig que el metro li agafava una mica lluny. Vostè també queda descartada...
Benvolgut Puji, no fa falta que li creixin les tetes perquè si algun dia enstrobem, fem un puro i un whisqui
Doncs benvolgut Veí, de noia esteu infinitament millor que d'home... On va a parar!
Doncs vostè també queda descartada, benvolguda Cristina. A més, jo l'hagués reconegut per les fotos del seu bloc. Celebro que vagi en bicicleta, és més saludable que el Metro
Això dels whisquis ni ho dubti, benvolguda Jo Mateixa. A més jo també l'hagues reconegut.
Benvolguda Menxu, no crec que hi hagi dins del metro, gaires avis amb barret de palla i barba. Ara que té raó, la noia corria el risc de preguntar a algú que no fos jo.
Doncs si, com deia Pedro Navaja: Sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas... Ah, vostè també queda descartada.
Avi, jo vaig reconèixer el seu traç en una estació de ferrocarrils, però li asseguro que si me'l trobés en persona no dubtaria en dir-li qui sóc i a més li convidaria a una cervessa fresqueta si escaigués!
si fos en taxi...pero en metro estic lliure de culpa
Publica un comentari a l'entrada