En el post anterior, els comentaris d’en Somiatrufes i la Vicky, feien referència a certes preguntes que fan ràbia sobre la professió de ninotaire. Això em dóna peu per escriure un seguit de preguntes absurdes que m’han fet i les meves respostes:- I, a vostè li paguen per això? – (Un operari posant la calefacció)
- Sí, i gràcies a això, vostè cobrarà la instal·lació...
-------------------------------------------------------------------------------------
- Els dibuixos, els fas un per un? – (Un familiar sobrevingut)
- En realitat els faig amb un tampó, però quan hi ha gent l’amago... Ei, guarda’m el secret
- Sóc una tomba!
-------------------------------------------------------------------------------------
Aquest, dibuixa en un diari.... Mira, mira, fa això... – (Un quiosquer intentant lligar amb una noia). És molt amic meu. Fes-li un dibuix a la ....
- Sí, home,... el dia que tu em regalis els diaris
- Però...
- Ah, ja veig que no som tan amics...
---------------------------------------------------------------------------------------
- Així que fas gargots... – (Un polític municipal en un sopar, minuts després de presentar-nos)
- Sí...
- I a part d’això, què més fas?
- Em toco els ous tot el que puc, gairebé com els polítics
--------------------------------------------------------------------------------------
- ... Per anunciar el concert hauries de fer un pòster a doble foli a color
– (Un tècnic d’un ajuntament, al migdia, al seu despatx, després de servir-me un cafè)... I hauria d’estar per demà... perquè si no el lliurem demà a la impremta no el podran tenir
- Bé, jo per un treball així cobro...
- Sí, home,... el dia que tu em regalis els diaris
- Però...
- Ah, ja veig que no som tan amics...
---------------------------------------------------------------------------------------
- Així que fas gargots... – (Un polític municipal en un sopar, minuts després de presentar-nos)
- Sí...
- I a part d’això, què més fas?
- Em toco els ous tot el que puc, gairebé com els polítics
--------------------------------------------------------------------------------------
- ... Per anunciar el concert hauries de fer un pòster a doble foli a color
– (Un tècnic d’un ajuntament, al migdia, al seu despatx, després de servir-me un cafè)... I hauria d’estar per demà... perquè si no el lliurem demà a la impremta no el podran tenir
- Bé, jo per un treball així cobro...
- Ah, però és que em cobraràs?
- La impremta t’ho fa de franc?
- No... Però és que quan li vaig dir al... si coneixia algun dibuixant i em va donar el teu número de telèfon, no em va dir que tu cobraves
- Doncs cobro... és que jo, com que no tinc un sou municipal, haig de viure del meu treball...
- Llavors no m’interessa... Ja retallaré algun dibuix d’algun lloc i faré el pòster jo mateix...
- Doncs vés amb compte, que els dibuixos tenen drets d’autor i si en retalles un de meu i l’utilitzes sense el meu permís t’hauré de demandar...
- Tu tens molta mala llet i a més ets un pesseter insolidari que no vol col·laborar amb l’ajuntament de la seva ciutat
- Que potser l’ajuntament de la meva ciutat deixarà de cobrar-me els impostos
- No... Els impostos són una cosa molt seriosa
----------------------------------------------------------------------------------------
- Escolta, tu que ets dibuixant, fes-nos uns ninots – (Un farmacèutic en un sopar)
- Escolta, tu que ets farmacèutic, fes-nos una fórmula magistral
- Home, una fórmula magistral, no es pot fer a la babalà, necessito els estris de la farmàcia i...
- Doncs un dibuix tampoc es pot fer a la babalà, necessito els estris de dibuix...
---------------------------------------------------------------------------------------
Aquestes són algunes de les situacions en que m’he trobat, no sols jo, si no molts dels professionals d’aquest país.
- La impremta t’ho fa de franc?
- No... Però és que quan li vaig dir al... si coneixia algun dibuixant i em va donar el teu número de telèfon, no em va dir que tu cobraves
- Doncs cobro... és que jo, com que no tinc un sou municipal, haig de viure del meu treball...
- Llavors no m’interessa... Ja retallaré algun dibuix d’algun lloc i faré el pòster jo mateix...
- Doncs vés amb compte, que els dibuixos tenen drets d’autor i si en retalles un de meu i l’utilitzes sense el meu permís t’hauré de demandar...
- Tu tens molta mala llet i a més ets un pesseter insolidari que no vol col·laborar amb l’ajuntament de la seva ciutat
- Que potser l’ajuntament de la meva ciutat deixarà de cobrar-me els impostos
- No... Els impostos són una cosa molt seriosa
----------------------------------------------------------------------------------------
- Escolta, tu que ets dibuixant, fes-nos uns ninots – (Un farmacèutic en un sopar)
- Escolta, tu que ets farmacèutic, fes-nos una fórmula magistral
- Home, una fórmula magistral, no es pot fer a la babalà, necessito els estris de la farmàcia i...
- Doncs un dibuix tampoc es pot fer a la babalà, necessito els estris de dibuix...
---------------------------------------------------------------------------------------
Aquestes són algunes de les situacions en que m’he trobat, no sols jo, si no molts dels professionals d’aquest país.
22 comentaris:
Ai Avi, sobre les preguntes no cal fer cap comentari, però i les respostes??? Em trec el barret, sí senyor!
De totes maneres, jo us feia dibuixant els "ninots" de dos en dos, eh? amb un llapis a cada mà!
Salut Avi! un petonot!
Molt bones respostes!!
I si serveix de consol, amb el ram de la informàtica passa si fa no fa el mateix. Tots es pensen que pertanyem a una ONG tipus "Informàtics sense fronteres" o alguna cosa així...
Algunes són realment increïbles. La manca de respecte i consideració cap a la professió és flagrant. Hi ha gent que no entén res de res, i potser es pensen que la seva feina és més important que la dels altres. He rigut amb les situacions, encara que he de reconèixer que el millor són les respostes de vostè, però suposo que viure-les no deu ser pas gaire divertit. Sort que amb el temps ho veiem diferent i ens riem de tot i de tothom.
em trec el barret, si senyor...!!! Chapeau.
Benvolgut Avi!!!
No t'has plantejat mai escriure un llibret amb totes aquestes anecdotes?
El que si queda clar es que hi ha gent que continua sense apreciar la feina dels humoristes gráfics.
Hehehe, benvolgut Avi, la veritat és que m'agraden molt més aquestes respostes que les respostes-estàndard per sortir del pas; especialment les respostes al tècnic i al polític municipals.
Realment saps com parar els cops i deixar-los KO. A mi em fa especial gràcia la paraula "gargots", com si les obres d'un ninotaire no merexeissin el rang de qualsevol altre feina d'un professional. I què dir sobre les intentones de que treballem per la "patilla"...
Una abraçada
Aquests castellans no tenen ni puta idea d´Espanya,
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/22/vosotros-los-castellanos-no-teneis-ni-puta-idea-de-espana/
aix avi! em sap greu les situacions amb les que t'has trobat però trobo que les teves respostes són d'allò més enginyoses! Perquè no reprodueixes les situacions en algun dels teus dibuixos? dóna per fer tota una sèrie!!
T'entenc perfectament. La pregunta que em fan sempre a mi és: per a quan la novel·la? Com si fer contes no fos escriure, no fos seriós.
També acostumen a demanar-te que col.laboris gratuïtament (o com si et fessin un favor)escrivint en revistes, participant en actes culturals, etc. Exactament penso com tu: el de la impremta cobra, qui reparteix la revista també, i en canvi, demanen q qui fa l'article que no cobri.
Per que la gent no es ficarà en les seves coses??
Es allò de cada uno en su casa y dios en la de todos (es que es una mica okupa pobre home)
Petonets!!!!!!
El del polític municipal deu ser un pensament generaliztat en aquest país. I el mateix passa amb les fotos!
Oi que tú?.....
(Si, jo també tinc un ofici d´aquestos que la gent et foten gorres).
Veig que no os hi emprenyeu pas, però.
MOLT BE AVI!!
te tota la rao del mon!
el meu Brioxet es un explotat!!!
(fixant-se en els commets) uix ja ha deixat un comment... weno...
per sort el fet de ser recepcionista me'n lliuro una miqueta! com em demanin en un sopar de fer de secretaria, els fico els bolets de l'acompayament per barret!
weno... sempre em poden sortir per la vessant dels idiomes aixi que...
un petonas, avi!
jejeje situacions si més no extranyes, on va vostè avi ?
Avi, veig que ha muntat una guingueta amb uns quants més; a veure si torna l'estil del Cu-cut i l'squella de la Torratxa. Endavant!
A males preguntes, bones respostes!
Quan he llegit el post he rigut, però desgraciadament estic convençut que es tracta de situacions molt reals. És trist adonar-se de la superficialitat de la societat que ens envolta.
Avi, sou un pou de sabiesa.
Hola Avi!
Quina alegria trobarte! t'aniré seguint.
Per refrescarte la memòria, ens coneixem d'un taller de comic que vas donar amb el soler a martorell l'any... 92, potser? la veritat, fa molts anys!
Salut!
Com és que no t'havia descobert abans??
He somrigut molt per aquí, gràcies!
jajaja bo,molt bo.un dia fare jo un semblant i el nivell no millora la veritat començant per quina zona treballa voste?joder desde faro fins a vladivostoc!!
jajajajaja
m'he rigut molt!
No pas de les preguntes sinó de les teves respostes tan.... aclaparadores XD
genial!
Publica un comentari a l'entrada