Els que m’heu anat llegint sovint sabeu de sobres que jo no sóc una persona donada a la feina. Sempre he pensat que s’ha de treballar el just per viure. Em provoca rebuig aquesta gent que només viu per treballar.
Malgrat això i donat que la meva professió és inestable, tinc el (mal) costum d’agafar tots els encàrrecs que m’arriben, així doncs (per desgràcia) em passo hores tancat a l’estudi treballant.
L’estudi, el tinc muntat en una habitació de casa, que té una finestra que dona a un celobert. Aquesta finestra generalment la tinc oberta perquè el fum dels puros s’esvaeixi per allà.
Dilluns a la tarda, estava treballant, quan de sobte vaig sentir un petit terrabastall
Clanc! Clanc! Clanc!...
Vaig treure el cap per la finestra (que hi farem sempre he estat una mica xafarder) i en el terra dels baixos hi havia cinc “CD’s”.
Mentre me’ls mirava vaig escoltar una veu que em va dir:
- M’han caigut a mi Avi...
La veu era del veí del quart, que estava abocat a la finestra. Sota d’ell en una corda hi havia uns quants CD’s aguantats amb agulles d’estendre la roba
- ...Estava penjant aquests CD’s i m’han caigut
- Escolta’m – Li vaig dir – si un disc d’aquest s’embruta, es neteja d’una altra manera, no fa falta que els posis a la rentadora i després els estenguis
- No, no, Avi, si no els he rentat, són uns CD’s vells que els poso estesos aquí per foragitar els ocells
- Eh?
- Sí, els ocells veuen una cosa que es mou i no s’acosten
- Vaja, que és la versió moderna i urbana de l’espantaocells?
- Exacta, si t’hi fixes veuràs molts balcons i finestres que ho tenen...
En aquell moment, la veu de la veïna de baix ens va tallar la conversa
- Cagundéu! Que cony és això?
- Uns CD’s que m’han caigut, Rosa...
- Doncs ja estàs baixant a buscar-los, que si pujo jo te’ls faig empassar un per un...
Després de l’amenaça, la Rosa va tornar a entrar a casa seva.
- Jo de tu baixaria cagant hòsties a buscar els CD’s
- Sí, ara mateix hi vaig. Gràcies pel consell, Avi.
Un altre dia parlaré de la Rosa i la seva particular relació amb el veïnat.
El que vaig fer l’endemà va ser anar pel carrer mirant finestres i balcons i vaig poder constatar que molts tenen CD’s i altres la versió més cutre, que consisteix en penjar bosses de supermercat, que es mouen amb el vent...
Redéu, redéu, redéu... els urbanites cada cop som més horteres.
Malgrat això i donat que la meva professió és inestable, tinc el (mal) costum d’agafar tots els encàrrecs que m’arriben, així doncs (per desgràcia) em passo hores tancat a l’estudi treballant.
L’estudi, el tinc muntat en una habitació de casa, que té una finestra que dona a un celobert. Aquesta finestra generalment la tinc oberta perquè el fum dels puros s’esvaeixi per allà.
Dilluns a la tarda, estava treballant, quan de sobte vaig sentir un petit terrabastall
Clanc! Clanc! Clanc!...
Vaig treure el cap per la finestra (que hi farem sempre he estat una mica xafarder) i en el terra dels baixos hi havia cinc “CD’s”.
Mentre me’ls mirava vaig escoltar una veu que em va dir:
- M’han caigut a mi Avi...
La veu era del veí del quart, que estava abocat a la finestra. Sota d’ell en una corda hi havia uns quants CD’s aguantats amb agulles d’estendre la roba
- ...Estava penjant aquests CD’s i m’han caigut
- Escolta’m – Li vaig dir – si un disc d’aquest s’embruta, es neteja d’una altra manera, no fa falta que els posis a la rentadora i després els estenguis
- No, no, Avi, si no els he rentat, són uns CD’s vells que els poso estesos aquí per foragitar els ocells
- Eh?
- Sí, els ocells veuen una cosa que es mou i no s’acosten
- Vaja, que és la versió moderna i urbana de l’espantaocells?
- Exacta, si t’hi fixes veuràs molts balcons i finestres que ho tenen...
En aquell moment, la veu de la veïna de baix ens va tallar la conversa
- Cagundéu! Que cony és això?
- Uns CD’s que m’han caigut, Rosa...
- Doncs ja estàs baixant a buscar-los, que si pujo jo te’ls faig empassar un per un...
Després de l’amenaça, la Rosa va tornar a entrar a casa seva.
- Jo de tu baixaria cagant hòsties a buscar els CD’s
- Sí, ara mateix hi vaig. Gràcies pel consell, Avi.
Un altre dia parlaré de la Rosa i la seva particular relació amb el veïnat.
El que vaig fer l’endemà va ser anar pel carrer mirant finestres i balcons i vaig poder constatar que molts tenen CD’s i altres la versió més cutre, que consisteix en penjar bosses de supermercat, que es mouen amb el vent...
Redéu, redéu, redéu... els urbanites cada cop som més horteres.
40 comentaris:
El primer cop que vaig veure-ho va ser a un cirerer, per evitar que els ocells es menjessin les cireres. No era a cap ciutat, per tant, cal deduir que l'horterisme arriba més enllà de les ciutats.
Per cert van explicar-me que per netejar i reparar cedés va molt bé la pasta de dents.
I les bosses transparents plenes d´aigua per espantar mosques? Que m´en dieu?
PS La Rosa aquesta...em sona.
Ostres avi jo també ho faig!! Però és millor això que tenir la terrasseta plena de merda de colom.
xDDDDDD
Jo ja m'havia fixat en els meus veins horteres... buah, pobres coloms, ja ni arrepenjar-se als balcons poden, pobres... no hi haurà una ONG que es digui "Coloms contra els CD's"? En fi...
Avui estava llegint el teu blog i m'hi he encantat tant que una mica més i la meva filla petita arriba tard a l'escola.
Bé, els CD's a les finestres tenen un protagonisme especial els dies que fa un sol fort perquè llavors el mirall dels discos acaba reflectint-se als ulls i quedes enlluernada. Ara que, ben mirat, prefereixo els CD's a les bosses del súper. ¿No?
Un petó, Avi i felicitats pel blog.
Janet
Doncs no em resulta cap cosa estranya trobar utilitat als CDs vells. Amb el meu company de pis els fèiem servir per deixar-no notes, a mode de correu intern. Si ja ho sé, per alguna cosa es van inventar els post-its, però mira, ens feia gràcia...
Jajajajajajajajaja, jo ho he vist a Barcelona, al meu poble nou, poder es que al meu poble som raros i no les fem aquestes coses que estan tant de moda :-P
Petons!!!!
Serà hortera, però vaig a penjar-ne un parell de seguida, que n'estic fins als c... dels maleïts, pudents, fastigosos i caganers coloms.
i segons l autor del cd s acosten menys ;)
A un balcó just davant de la finestra on treballo, en tenen. de tant en tant, un raig de sol reflectit al CD em vé directe a la retina, i em fot una ràbia....
Jo també ho vaig fer però amb versió més cutre, encara: paper de plata. A més, en el meu cas, no era pels coloms sinó pels pardals que es menjàven els dos metres quadrats de gespa del pati. Caramba!
Doncs mira, això al meu poble ja fa temps que és fa. Un dia el meu pare em va dir que si tenia "sedes". I jo em vaig estranyar...Per a que vols CD's si no tens ni reproductor?. I em va dir que li havien dit al bar, que anava molt bé de posar-los pels ocells, i que el s volia posar a l'hort. Al donar tombs, reflecteixen el sol, i fa que els ocells s'espantin. Molt més efectiu que un espantaocells. Ara et passeges pels horts del meu poble, i et pots trobar tota una discografia.
Jo pensava que els penjaven per fer bonic!! Els dibuixos del blog són molt xulos!!
els cd's també el porten al cotxes magrabins penjats com si fosin relicaris, diuen perqué el radars no els enxampin, llegendes urbanes
salutacions d'uns ganxets
IEEEP!
Veus com els discs de REGGUETÓN poden ser útils?
A mi m'agraden, és que sóc xarona, també. Aquestes rastelleres de discos irisats, reflectint la llum del sol, espanta-ocells del present, si són tot poesia, els cedés reciclats en espantalls...
Benvolgut Avi, el problema d'això dels cd's es que quan els ocells ho han clitxat no serveix de res, ho dic per propia experiència :)
això també ho solucionarà la ministre de foment
La cosa més collonuda és que la SGAE cobra el cánon igual tant si fiques el CD a l'equip de música, el penges per espantar ocells, o el fas servir de posavasos...
Ves,benvolgut Jordi, que provaré això de la pasta de dents...Si no va bé, almenys brillaran
Benvolgut Veí,permetim que li digui que aixó de les bosses d'aigues per espantar les mosques, és una llegenda urbana. Un amic meu ho va provar i les mosques se'n fotien d'ell
Benvolgut Vullunfestuc, l'eficacia, sempre està per sobre de l'horterisme
Nena, nena, nena, que els coloms són rates voladores.A mi se m'han cagat a sobre més d'un cop... Bé, jo no m'hi apuntaré a aquesta ONG.
Evidentment, Janet, si s'ha de ser hortera, s'ha de ser hortera amb classe. Millor uns CD's que unes bosses de plàstic
Benvolgut Xexu, no creieu que farien més utilitat de sotagots?...
Benvolguda Jo Mateixa, ja ho sap, s'ha de posar a la moda o patir les cagarades de colom...
I farà bé, benvolgut Dan, farà bé. Millor ser hortera a tenir la terrassa feta una merda per culpa del coloms
Home, benvolgut Ddriver, una Fari, espanta que dona gust
Benvolgut Puji, fa ràbia, però li il·lumina el lloc de treball i així sap que hi ha vida més enllà del seu lloc de feina.
Ara torno...
Benvolguda Williams, m'ha deixat sense paraules... Paper de plata...Redéu, redéu, redéu...
Benvolguda Boira, a part de discografia, alló deu ser un festival de reflexos i de llum. Si algun dia passo per el seu poble, m'hauré de posar ulleres de sol
Benvolgut/da Hermi, si hi ha algú que penja Cd's per fer bonic, és que té el gust allà on l'espatlla per el seu nom.
Celebro que li agradin els meus dibuixos.
Ves que no sigui veritat, benvolgut, Té-la-ma-Maria, i els reflexos fotin enlaire els objectius dels radars... Coses més grosses s'han vist
...I els Cd's d'en Julio Iglesias, Enrique Iglesias, El Fary, dels Triunfitos, de..., no tant sols els de Regueton, benvolgut Toy Folloso
Doncs té raó, benvolguda Julia, si en Tapies diu que és art un mitjó foradat amb un ferro dins, perquè no pot ser poesia uns Cd's penjats a un balcó?
Benvolgut Farlopa, és que acàs tenia algún test amb herbes de fumar, d'aquelles que fan riure, i els ocells li van fotre enlaire?
Quanta raó que té, benvolguda Cristina, hi han Cd's, que porten verí incorporat en forma de cançons
No cridi al mal temps benvolgut Edu, no cridi al mal temps...
Vaja un en Teddy Bautista, com per deixar de recaptar un duro (euro) per la caixa de l'SGAE, benvolgut Kap
Publica un comentari a l'entrada