VACANCES
Vaig marxar de vacances. Aquest acte que qualsevol ésser humà fa amb tota normalitat, per els ninotaires és un problema ja que hem de treballar doble uns quants dies abans per deixar-ho tot preparat perquè la nostra feina continuï sortint en els diaris, malgrat no hi siguem. Així doncs, encara no quinze dies no t’acaben de relaxar del tot i tornes mooooolt mandrós.
Vaig marxar de vacances. Aquest acte que qualsevol ésser humà fa amb tota normalitat, per els ninotaires és un problema ja que hem de treballar doble uns quants dies abans per deixar-ho tot preparat perquè la nostra feina continuï sortint en els diaris, malgrat no hi siguem. Així doncs, encara no quinze dies no t’acaben de relaxar del tot i tornes mooooolt mandrós.
MANDRA
Ja escriure demà...
EFECTE DOMINÓ
A la tornada em vaig trobar que uns quants blogs havien plegat. L’Onix, El Propde40, la Williams, en Rock and Roll... Sorprèn, però és comprensible, totes les coses de la vida tenen un principi i un final i, malgrat no ens agradi arribar al final, tard o d’hora s’hi arriba.
Em va donar la sensació que alguns feia temps que el bloc se’ls feia feixuc i aprofitant que un plega, es van apuntar al carro. Tots els que han plegat han donat una explicació, gairebé una disculpa, però el que jo crec que ha estat més clar ha sigut en Rock and Roll: “Deixo el bloc perquè ja no em diverteix”. Aquesta és la clau. Quan una cosa deixa de ser interessant, quan poses un llistat d’altres coses per davant, és que ja no et diverteix, per tant és millor acabar-ho i quan més aviat millor.
M’ha sabut greu que aquests blocaires pleguessin, entre altres coses perquè m’he quedat sense musa virtual, però els entenc, un any i escaig al peu del canó, a la llarga crema. Els recordaré a tots.
MANDRA
Ja escriuré demà
SOPAR
En Dessmond va organitzar un sopar de blocaires amb l’Alfons Lopez-Tena. La data triada no m’anava gents bé, així que vaig dir-li que no comptés amb mi. Després, arribat el dia, les coses em van venir bastant rodades i vaig poder anar-hi. Tard, però vaig arribar a temps de fer un cafetó i conèixer a uns quants blocaires (la llista dels assistents l’han publicat en Dessmond, en Farlopa, en Ddriver, etc. Així que no m’estendré en aquest tema.
Per cert des d’aquí vull agrair al Farlopa, un detallasso que va tenir amb mi...
MANDRA
Ja escriuré demà. Però de demà en demà, em arribat a avui, així que per no demorar-ho més i perquè no us penseu que jo també he plegat, escric...
MANDRA
M’agradaria il·lustrar el post... Però tinc mandra de fer un dibuix... Aiiiii!
43 comentaris:
A mi em passa una cosa semblant. Només que de vegades li dic perea i d'altres gossera, Però en essència em sembla que és el mateix, no? A més que discutir-ho ara... uff... quines poques ganes.
Benvigut Senyor Avi, el trobava a faltar.
Exacte, benvolgut Efe, quina gossera discutir-ho ara, a aquestes hores Oi?
Doncs m'alegro que malgrat la mandra hagis escrit aquest post. I m'alegro encara més de saber que el teu bloc continua. :)
Heu tornat, mandros si, però hi sou i axio es el que compte :-)
Bentornat Avi!!!!!!
Petons!!!!
M'alegro de veure'l de nou!
...mmm...i em pregunto si allò que em va dir un dia de fer un "mano a mano" de birres anava en sèrio...
Ara feia dies que ningú no recordava els caiguts, i crec que no és mala cosa que els anem recordant de tant en tant. Jo que sóc més 'novato' que la majoria, vaig fer-me sobretot amb Ònix, i com se la troba a faltar, eh?
M'alegro de que aquest no sigui un altre nom a la llista de baixes, fantàstic tornar-lo a llegir, i a treure's la son de les orelles, eh, que tanta mandra no pot ser bona.
suposo que tots em tingut moments aixi,en el que a lo millor,el millor es plegar,jo el primer.
Pero tambe hi ha epoques que t omple molt i t ajuda,a minimitzar problemes.
Mandra?Un catala mai pot tindre mandra,l enemic sempre esta alerta esperan la nostra gossera.
;)
Papaaaaaaaaaa!!! Oleeeeee!!! Quina il·lusió tenir-te de nou per aquí!!! Jejejejejeje!
Certament, venir de vacances i "emmandrir-se" (paraula que no deu existir però que hauria...) és tot una cosa... pfffffff...
Avi... us ho deia a casa i ho repeteixo aquí. Malgrat la mandra que us faci, gràcies per haver fet l'esforç d'escriure i de passar per casa...
jo, que no em caracteritzo per un optimisme desbordant, encara crec què, en algun moment o altre ens retrobarem amb els amics que, ara, han decidit plegar...
ni que sigui perquè venen de visita i deixen la seva petjada.
Ben retornat, Avi.
I gràcies de nou.
Una abraçada
Benvolgut Avi, diuen que mes val tard que mai, i em refereixo a les dos coses ;) Un deute es un deute, cal complir ni que sigui passat nou o deu mesos ;)
Tirar endavant un blog costa. Deu ser com un cicle. I també fa mandra.
Bé en tot cas dues coses: celebro que al final poguessiu venir al sopar i que hagueu passat bones vacances.
Salut.
Avi no paro de dir-li que bentornat, no posi més excuses i posis les piles .. jejejeje
Benvolgut avi, tots li haran expressat els nostres sentiments. En efecte, el trobàvem a faltar.
En fi, que com vos dieu en poc temps han marxat blocaires emblemàtics i això es resenteix, però si encara el diverteix de tant en tant... nosaltres seguirem al peu del canó!
p.s.: Això de la mandra no serà el síndrome Setembre?
Avi mandrós, que no Avi xacrós!
Ei!!!!! Bentornat Avi!!!!
Com que estàvem vaguets, eh???? jejeje
Doncs sí, ens hem quedat sense alguns blocaires emblemàtics, snif, snif.
Quina ràbia el sopar no haver-me assabentat!!!
Aaaaaaaaaaaavi! Sap que el trobava a faltar? De veritat li dic!
És que qedem poquets, dels d'abans, eh?
Una abraçada!
Mai havia sentit definir la ganduleria amb tanta tendresa.En fi... a tornar-hi!!!!!
Malgrat la mandra, m´alegro de tornar-lo a llegir. Benvingut de nou
Vostè torna, i jo començo a llegir-lo. Vés quina cooosa!
I jo exactament igual, Modgi, i ara que havia descobert el bloc de l'Avi (fa tot just un post), em pensava que ja era massa tard... per sort no és el cas.
òstia, sí, que puta és la mandra!
llàstima... hauria estat bé amb il·lustració!
Doncs sí, benvolguda Boira, mentre la salut m'ho permeti, la mandra em deixi i no em cansi, seguiré amb el bloc
Aiiii! Jo Mateixa, no sap l'esforç que em suposa fer coses. Deu ser l'edat que em torna més i més gos...
Benvolgut Roi, jo amb questions com el sexe, les birres, el whisqui, o els puros, no faig mai broma. Queda en peu.
Penso, benvolgut Xexu, que hi ha un grup de blocaires, que malgrat ja no estan actius, han sigut part important del nostre petit i virtual món i cal recordar-los sempre.
Benvolgut Ddriver, jo dec ser un català especial, perquè de tant en tant m'agafen uns atacs de mandra que em passaria hores llegint sense fotre brot.
Nena, nena, nena, gràcies per la rebuda. Queda pendent la estripada.
Gràcies a vostè benvolgut Barbollaire, per no desfallir i alegrar-nos amb les seves paraules
Sens dubte benvolgut Farlopa, s'ha de dir amb MAJUSCULES, que vostè és un home complidor.
Moltes gràcies Dessmond. Per a mi va ser una bona experiència el sopar.
Benvolgut Edu, les piles ja me les poso, però deuen ser d'un todo a cien, perquè em costa un ou arrencar
Benvolgut Vullunfestuc a mi el bloc encara em diverteix, però entre una cosa i una altra, passen els dies i...
Té tota la raó del món mundial (com sempre) benvolgut Vei
No ho sap prou lo vaguet que estava i estic, benvolguda Cafeambllet... Uoooooaaaai!
Ja ho pot ben dir benvolguda "senyureta" Tarambana, però mentre els que quedem tinguem corda...
Que ve, tornar a llegir-lo. a veure si jo també em trec la mandra de sobre i m'hi poso. Idees no falten, però trobar el temps ja és un altre tema...
Benvolgut Adrià, és que jo en el fons (molt en el fons) sóc tendre
Gràcies benvolgut Sulpertu, si no fos per la mandra, ves que escriuria més
Benvolgut Modgi, la lectura serà mutua
Somiatrufes, mai és tard a la vida. Diuen que els vells rockers mai moren, això també es pot aplicar als vells blocaires
No s'ha de disculpar benvolguda Cristina, les vacances són el primer. A mi també em sap greu no haver coincidit en el sopar. Però ja hi haurà ocasió
Ai, benvolgut Eudald, la mandra ja ho té això, no et deixa fer ni una punyetera il·lustració
Benvolgut Jordijordi a veure si es treu la mandra de sobra, que amb un mandrós a la família ja n'hi ha prou
Publica un comentari a l'entrada