Després de gairebé un mes sense donar senyals de vida, ha arribat el moment de tornar a l’activitat blocaire.
Al llarg d’aquest temps, m’he dedicat a anar sovint a casa de la meva filla, per estar totes les estones possibles amb el meu net. Ca la nena, durant aquesta temporada, semblava el metro en hora punta. Vinga familiars, amics, veïns i coneguts desfilant per veure al nano.
Aquesta riuada de gent ha fet que, la Maria i jo, coincidíssim amb algunes persones amb les que era millor no coincidir. Entre altres, el meu ex-cunyat Ernest. Malgrat que ens vam dirigir poc la paraula (pràcticament no passàvem del “hola” i l’adéu”), la situació era bastant tensa i incomoda. Per sort, tant la Maria com un servidor, tenim les suficients taules com per sortir-nos il·lesos del temporal.
Un cop les aigües han tornat al seu cabdal, la situació s’ha normalitzat i les visites han decaigut, ha arribat l’hora de fer com fray Luís de León i dir: “Com dèiem ahir...” i continuar amb el bloc, com si res no hagués passat. Bé, algunes coses sí han passat, alguns blocs que visitava assíduament, han canviat. Altres han deixat de funcionar i alguns se’ls ha engolit Bloguer, com el del Sergi Quevedo.
Així doncs hauré d’actualitzar els meus enllaços. Una feina trista, haver d’anar suprimint enllaços de blocs morts. Bé faré un enterrament víking i endavant les atxes!
Durant tot aquest temps d’absència, no us creieu que només he fet que estar per el meu net i tocar-me els penjolls. Vaig anar a presentar els dos àlbums de còmic que vaig fer juntament amb el soci, he estat fent la meva feina habitual, també he estat il·lustrant el bloc d’un personatge singular, el senyor Garigot i he posat en marxa, juntament amb l’equip del programa de ràdio, el bloc del programa.
Ah! Per cert, avui que m’he tornat a posar a actualitzar el meu bloc, que ja començava a tenir teranyines per tot arreu, m’he donat que el dia 12 d’abril va fer un any que vaig començar l’aventura blocaire i que aquest post és el número 100.
Si dividiu un any i escaig per cent posts, veureu que no he fet gaires mèrits perquè em donin la medalla del treball.
Resumint, ja torno a ser aquí després d’una altra absència de les meves. Jo sé que en el fons m’estimeu, i per això em perdonareu aquests temps de silenci.
Al llarg d’aquest temps, m’he dedicat a anar sovint a casa de la meva filla, per estar totes les estones possibles amb el meu net. Ca la nena, durant aquesta temporada, semblava el metro en hora punta. Vinga familiars, amics, veïns i coneguts desfilant per veure al nano.
Aquesta riuada de gent ha fet que, la Maria i jo, coincidíssim amb algunes persones amb les que era millor no coincidir. Entre altres, el meu ex-cunyat Ernest. Malgrat que ens vam dirigir poc la paraula (pràcticament no passàvem del “hola” i l’adéu”), la situació era bastant tensa i incomoda. Per sort, tant la Maria com un servidor, tenim les suficients taules com per sortir-nos il·lesos del temporal.
Un cop les aigües han tornat al seu cabdal, la situació s’ha normalitzat i les visites han decaigut, ha arribat l’hora de fer com fray Luís de León i dir: “Com dèiem ahir...” i continuar amb el bloc, com si res no hagués passat. Bé, algunes coses sí han passat, alguns blocs que visitava assíduament, han canviat. Altres han deixat de funcionar i alguns se’ls ha engolit Bloguer, com el del Sergi Quevedo.
Així doncs hauré d’actualitzar els meus enllaços. Una feina trista, haver d’anar suprimint enllaços de blocs morts. Bé faré un enterrament víking i endavant les atxes!
Durant tot aquest temps d’absència, no us creieu que només he fet que estar per el meu net i tocar-me els penjolls. Vaig anar a presentar els dos àlbums de còmic que vaig fer juntament amb el soci, he estat fent la meva feina habitual, també he estat il·lustrant el bloc d’un personatge singular, el senyor Garigot i he posat en marxa, juntament amb l’equip del programa de ràdio, el bloc del programa.
Ah! Per cert, avui que m’he tornat a posar a actualitzar el meu bloc, que ja començava a tenir teranyines per tot arreu, m’he donat que el dia 12 d’abril va fer un any que vaig començar l’aventura blocaire i que aquest post és el número 100.
Si dividiu un any i escaig per cent posts, veureu que no he fet gaires mèrits perquè em donin la medalla del treball.
Resumint, ja torno a ser aquí després d’una altra absència de les meves. Jo sé que en el fons m’estimeu, i per això em perdonareu aquests temps de silenci.
36 comentaris:
Felicitats pel post 100 i pel nét, clar! L'activitat blogaire és com la vida, marxen alguns i se n'obren de nous.
Avi, aquestes absències vostres em tenen acollonit, però no us amoïneu que el primer és el primer.
Per molts anys, per molts posts i per molts néts.
ai Avi, se l'enyorava...
Molt interessant els blocs que ha linkat... molt!
Felicitats per les baves caigudes i per caure a costa del nét i pel post 100!
una abraçada!
caram avi!
ha tornat!!! quan el bloglines m'ha avisat no m'ho podia creure!
visca!!!
congratulations pel net!
i això d'absencies llatgues fa preocupar... t'aviso que tenia pensat fer neteja de links de blocs morts... i el teu estava a la llista XD
com a minim has tornat ;)
i volem la "setmana santa que vam viure perillosament II" XD
Bentornat estimat Avi, el felicito pel nét, per la feina feta, pel bloc, per tot. I no cal que es justifiqui que tots passem per temporades de "baixón" blocaire...
Suposo que hauría d'estar content pel retorn, però soc nou en aquest univers i la veritat, no sabia d'aquest parentesi. Bé de tota manera bentrovat de nou.
Ah!! això si!! moltes felicitats pel net. Ara si que us ho passareu bé!!! Bé al principi potser només presumireu de net tot passejant, però després vindran les llargues tardes al parc, les pilotes, les corredisses, les "xuxes",... collons que bé que us ho passareu.
Que si, que si, que la tasca d'avi es molt agraida (suposo) i fonemental en l'educació de les noves "personetes".
Au, molts records.
Felicitats per el post 100 i felicitats per tornar per que això es per cel.lebrar-ho eh Avi!!!!!!
Es clar que l'hi perdonem l'absència, ja ens va avisar de que podria passar i no ens ha pillat (almenys a mi) tant fora de joc.
En Quevedo em tenia preocupada, l'hi havia deixat comentaris i res, ni mu i per e-mail tampoc, pero si diueu que està be m'enalegro!!!
Per cert, estic escoltant la 1ª hora del programa de radio :-)
Ohhhhhhhhhhhhhh Avi, estic rient com una boja amb el programa!!!!!
Per cert, per res del mon teniu veu d'Avi eh (per cert una veu molt maca, divertida i molt propera), feliciteu a en Ricard de part meva (te una veu moooooolt sexy) ;-)
El bloc aquell de la radio va seriosament o es una broma?!?
AVIIIII!!!!
què tal, xicotot! Si resulta que ara m'adono que la Candela, vós, la Violette i jo som de la mateixa quinta! Hem fet 100 alhora i sense interruptus! (100 posts, s'entén; no cent de "lo" altre...Espero que ens veiem sovint per les escales. Me'n vaig a veure això del blog de la ràdio...
Apa, avi , felicitats pels 100, posts i benretornat
Moltes felicitats pels 100... bé, dit així, sembla que es tracti d'anys xD
Estic tant emocionada que tremolo i tot :D ja torno a tenir al meu GENI aquí!!!que això dels blocs sense l'avi era com mes trist benvingut i felicitats per el post 100 començament d'una nova etapa
estic molt contentaaaaaaaaaaaaaaaaaaa:D :D :D :D :D
Ja l'enyoràvem ,avi!!! estic contenta que només hagi estat un canvi de piset i no una aturada definitiva!
Papaaaaaaaaaaaaa!!!! Doncs clar que et perdonem, pobre del qui m'enteri jo que et demana més explicacions de les necessàries!!! xDDDDDD
El nèt deu estar moníssim, oi? Ja li fas magarrufes? xDDD
Felicitats pel post 100, papa! Espero que en vinguin moltííííísssims més!!!! ;)
Bentornat Avi
Benvolgut Avi perdonat està, i ara amb tots aquests blocs el tindrem mes controlat que mai, per si no ho feiem prou llegint el7 ara ja no tindrà escapatoria... ajjajajajajajaja Clar que l'estimem però sense roce i amb carinyo. Per cert Moltes felicitats pel post 100, pel net, per la Maria i per no abandonar-nos.
Felicitats pel pots 100 i per l'anyet!!!!!!! :)))
Ja veig que segueix tant enfeinat com sempre!!! :)
Vustè disfruti del seu nou títol familiar, que els avis són genials!
Avi, encara que trigui mesos a tornar, aquí n'hi haurà alguns que l'esperarem (el que fa el bloglines...); ara bé, ens ha fet patir!
Apa, qu'aprofit l'article 100 i ja intentarem mirar aquest blog de la ràdio de tant en tant!
Eiiii!!!
Felicitats pel net i pels 100!!!!!
I que siguin molts més!!!! (els posts ;)
ei! bentornat, enhorabona pel nét, per l'any de blocaire i pel post 100!
moltes felicitats Avi!!
En primer lloc, felicitats pel post número 100.
Feia molt que no em passava pel seu bloc, de fet des de que va deixar blocat no l'havia vist.
Tornant al tema del post, a l'agost ma germana va tenir un fill, i ja vaig veure el que significa que a casa seva hi hagués familiars a tot hora... se'm van treure les ganes de tenir fills i tot :s
eps Avi, benretrobat!
jo he anat passant dia si també... però com que ja sé que les males notícies sempre arriben ràpidament... doncs no he patit gaire.
En canvi, si que he trobat a faltar alguna batalleta setmanal tan sentides com totes les que ens expliques.
Ens anem llegint!
petons i llepadescent-postinaires!
Enhorabona pel post 100 :) Just vaig arribar i vareu marxar.... encantada de poder continuar llegint. Bon cap de setmana ;p
MOLTES FELICITATS AVI!!!!
Volem 100 més!!!!!!
Petonets al petitó
Gràcies Pd40, i té raó la vida és un camí, que ara fem junt amb uns i després amb uns altres
No s'acolloni, benvolgut Puji, jo sóc com els polítics que no marxen ni amb salfuman
Ai, benvolguda Elur, ho deixo tot xop de baves... encara agafarem reuma amb tanta humitat
Benvolgut Roi Mph, no és que hagi tornat, en realitatno he marxat mai, però entre una cosa i una altra, passa el temps i no fots brot al bloc
Cony, benvolgut Ulisses, no m'enterri encara, que penso donar molta guerra...
Benvolgut Athaelion, com m'enten vostè... Com...
Benvolgut Arrauxat, nou, nou, tampoc, que ja porta uns quants trets vostè... Endavant amb el bloc i que no decaigui
Benvolguda Jo Mateixa,celebro de tot cor, que el programa li agradi... Per això el fem
Un any i 100 post! Heu fet un gran camí, benvolgut Avi. I que continuï, caram, que continuï.
MOLTES FELICITATS AVI!!
100 posts ja!! Deu n'hi do!
Espero que el seu net estigui bé igual que la Maria...
si li serveix de consol, venerable... jo ara tb tinc el blog abandonadet aixi que estic actualitzant-me jo tb!!
petonets
Publica un comentari a l'entrada